dilluns, 26 de gener del 2009

L'Estació del Nord


Esta vegada no anem a parlar de cap mas o font, aquest escrit está referit a l'antiga estació del Nord de Cocentaina. Com a record d'un pasat industrial sense transport per carretera, cuan el ferrocarril era el motor que vertebrava el territori, l'estació de Cocentaina resisteix les envestides del temps impasible.

L'estació es va construir prou lluny del poble, es una esplanada el suficientment gran per poder carregar y descarregar les mercaderies sense excesius problemes (y no com l'andana actual del plobe que pareix de juguet). Ahui podem arribar-hi per diferents camins, pero no amb tren. El mes acosellable desde Cocentaina es agafar el camí de la Boroná y desviar-se a la dreta només pasem la fabrica de blocs, també podem aar fins el restaurant "El Moncabrer" i continuar recte fins l'estació, encara que un tram d'este cami está prou malament.

L'estació está configurada per l'edifici principal, en el que fins no fa molt encar hi vivia una familia. Aquest edifici donava acces a l'andana, estaven les finestres per adquirir el billet i amés era la residencia del cap de l'estació. A la dreta es troba la cisterna de l'estacio y la casa per al canvi d'agulles. A l'esquerra trobarem una casupa i les restes de l'antic moll de cárrega, tot cobert de brosa pero encarra roman. Després mes allunyat del grup de construccions es troba el forn de llenya.

Del arbres de l'estació podem destacar les escacies que s'hi troben al capdavant de l'estació i a la part posterior hi han figueres, ciriuelers y grans parres.

Encara que avui en dia l'estació está plana de pintades mig endorrocada passetjar per la seu andana transmiteix sensación que no podeu pedres.

dissabte, 17 de gener del 2009

El corralet

El corralet és una percela agrícola que està situada entre el mas de la Querola y les teuleries, just damunt del camí d'acces al mas de la Querola. La parcela está flanquejada pel sud pel camí de la boronà, encara que queden uns petits bancals a l'altra part del camí. Per l'oest estan els primers pins de la comuna y just la finca acaba en la senda que va des de el mas de la querola a l'arqueta de llevar presió de les aigües potables de Cocnetaina, que provene del diposit de l'olivereta.

El corralet es una parcela dedicada fonamentalment al cultiu de l'olivar i ametller, no obstant queda algún vestigi d' obres dedicades a l'apicultura. Dels abres que hi podem veure destaquen algunes oliveres centenaries que tenen un tamany més que considerable. També podem trobar plantes aromátiques, principalemnt timó, fora del terreny cultivat o les suspalmes dels margens.

dimarts, 13 de gener del 2009

el racó llobet

Per tots es conegut el más del racó llobet. Aquest mas está situat en la part nord-est del terme de Cocentaina, en la seu part mes septemtrional, just llinda amb els termes municipals d'Agres y Muro del Alcoi, el qual ha protatgonitzat algún conflicte per defensar que está al seu terme, mentre que als mapes del IGN, responsable dels limits de terme municipal apareix clarament a la part de Cocentaina encara que certes parts de la finca estan en terme municipal de Muro del Alcoi.

Antigament aquest más era una joia per a l'agricultura y la ramaderia per la gran extensió de terreny, actualment el racó llobet es gestionat per la societat de caçadors de Muro del Alcoi, aquesta societat ha dut a terme diverses accions per potenciar els recursos cinegétics del paratge. A més el terme té molt d'interes a nivell forestal i micológic.

La localització privilegiada del más fa que quasi totes les sendes de Cocentaina hasta Agres pasen pel propi más o molt a prop. Dins del terreny del mas podem trobar 3 fonts amb facilitat. Una darrere de la propia construcció del mas. L'altre seguint la carretera que ve desde la Boroná un poc abans del mas. Aquestes dues es coneixen com la font del racó Llobet encara que crec que la propia del racó llobet es la de darrere del mas. Finalment está la font del Chop que está al poc de pasar la porta de la finca seguint el cami.

Pel que fa a la vegetació en el más podem trobar grans diferencies. Les zones de la part humbria están ocupades pel típic pinar mediterrani o grans angilagues. Les zones a la solana encontrem vegetació baixa, predominant els romers i coscollar. Pel que fa als antics bancals encara s'en sembren algund de grá per a les perdius y la resta están ocupats per bosc de diferent índole.

Entre la fauna destaquen conills, perdius i jabalins. Per una part hi ha gran cuantitat de menjar y per l'altra estan les fonts i una xarxia de tuberies que distribuixen l'aigua per diferents punt del tros de manera que l'aigua no es un problema per als animals.

Pel que fa a la vegetació trobarem les típiques plantes aromátiques de romer y timonet, amés destaquen la herbeta pixaora y la salvia a les cotes mes altes. Els recursos micológics son molts a la tardor pero entre tos els bolets destacarem l'esclatasang que podem trobar en rogles determinats. També es podem trobar puagres i morenes pero en menor mesura, el que no faltarà seran lletosos y fongs d' un fum de colors.

No deixeu de visitar-lo

dimecres, 7 de gener del 2009

Iniciativa


El primer espai per parlar de la natura independent de Cocentaina. A lo millor en un poc de sort conseguim presentar les plantes de la Mariola, les fonts y tot el q ue en definitiva ens fa sentir-nos orgullosos de la nostra comarca